Siguiendo la línea de porqué borré determinadas redes sociales, este post se podría titular "Porqué eliminé Reddit", pero el motivo de su desaparición va mucho más allá del "me aburrí" y el "no me representa". En este caso, lo eliminé por impotencia.
Desde hacía un tiempo, entró en mi lista de "cuentas que ya no uso", pero antes de plantearme borrarla, decidí darle alguna que otra oportunidad. Esto coincidió con el gran revuelo que hubo en EEUU (y que impactó a otros países occidentales en parte) por la muerte de un hombre negro en manos de la policía, dando pie a la famosa frase "Black lifes matter" (aunque si no me falla la memoria, ya había una fundación al respecto con este nombre). En todo este caos, destacó el hecho de que mucha gente empezó a pintarrajear estatuas de figuras históricas (mi opinión más profunda sobre esto da para otro post), y no solo en EEUU. Sin ir más lejos, en mi ciudad atacaron a una estatua de Jafuda Cresque (un cartógrafo), y si bien no tengo pruebas pero tampoco dudas, me jugaría lo que queráis a que la gran mayoría de responsables no tenían la menor idea de quienes eran esos personajes esculpidos hasta que no hubo el asesinato de aquel hombre en EEUU, y de hecho, Jafuda Cresque no ha sido la única figura de tales actos vandálicos estatuas que no han tenido nada que ver con todo este entuerto.
Antes de que me desvía mucho del tema, publiqué un comentario en una de las preguntas de Reddit (no recuerdo cual era), condenando los ataques a las estatuas ya que dicho acto no iba a resucitar a las victimas del racismo, de la esclavitud, y tampoco serviría para proteger a las minorías vivas que siguen siendo víctimas de determinados actos; sino que es esencial que nos unamos, que se hagan campañas de educación, que se dé a conocer la historia de forma más amena para evitar que se repita... El comentario no fue muy largo, pero me comieron viva ahí.
¡Y este no es el único caso! Siguiendo una línea parecida, en uno de los grupos de Facebook que seguía de consejos de viajes y demás, se publicó un post sobre una chica que supuestamente había visitando todos y cada uno de los países del mundo en un año. Todo eran mensajes de "envidia sana" y admiración, hasta que aparecí yo con toda mi inocencia y comenté "El año tiene 365 días y el mundo 195 países reconocidos por la ONU, si hacemos cuentas, esta joven ha pasado un total de 1'87 días, es decir entre 1 y 2 días en cada país, cosa que no ayuda a adentrarse en la cultura del lugar"... Ahí también me comieron viva por "envidiosa".
Pero retomando el hilo a asuntos sociales, el caso del racismo en EEUU y como se lucha contra ello es solo la punta del iceberg. Se habla de que hay que aplaudir a quienes deciden someterse a operaciones de cambio de sex0 (y lo aplaudo, están en su derecho) pero se atacan a quienes quieren someterse a operaciones de retoques faciales o adelgazar, justificando que tenemos que querernos tal cual somos y a aceptarnos (pese a que es mucho más costoso y arriesgado realizarse una operación de cambio de sexo que no adelgazar, por no mencionar lo difícil que es dar marcha atrás si uno cambia de opinión durante el proceso), se insiste en añadir en género neutro en el idioma español y en mostrar las pancartas más originales en las protestas pero poco se habla de la presencia de mujeres en "trabajos para hombres" (¡y viceversa!) que hacen bien su trabajo, así como aquellos cambios reales que nos han estado redirigiendo a una sociedad más equitativa. Y un largo etcétera.
En resumen y lo que quiero sacar en clave de esta parrafada, es que a la sociedad en general parece importarle más la imagen que no proyectos planificados, sino ¿porqué tienen tanto eco las estatuas pintarrajeadas y los carteles de las manifestaciones antes que los documentales que dan visibilidad al problema real y cómo no hace falta ser hombre o mujer para hacer un buen trabajo, o políticos y organizaciones diseñando una propuesta para derribar tales barreras?
Finalmente, tanto si estás a favor como en contra de mi discurso, te invito a comentar.
1. Quina estàtua? L'han arreglada? Per què hi van fer una pintada?
ResponderEliminar2. Amem, em sembla interessant el debat sobre si hem de tenir estàtues en homenatge a persones que van fer molt de mal, però per altra banda, qui estigui lliure de pecat, que llanci la primera pedra. Si haguéssim de tenir estàtues només de persones que van fer coses bones, no en quedaria gairebé cap en peu. Tothom és culpable de qualque cosa. Llevar una estàtua d'una persona que no feia res malament a la seva època, però que en la sensibilitat actual consideram que està malament, em sembla una errada. En canvi, Hitler i Franco, els exemples més clars i propers que tenim, ja eren considerats mala gent en el seu moment, no és que ara se'ns hagi encès la bombeta.
3. TOP TOP al teu comentari criticant el vandalisme a les estàtues. Lamento la reacció de la gent.
4. TOP TOP al teu comentari sobre la noia que viatjava. Lamento la reacció de la gent. Entenc que t'enfonsessis després de reaccions així. Algú et va donar suport? Jo en aquestes coses no m'hi fico, tot i pensar el mateix que tu, perquè considero que no servirà de res, ja que la gent està a favor d'aquesta altra persona. En aquest cas, jo ho hauria posat a la meva pròpia xarxa, sense dir el nom de ningú, fent una reflexió i demanant a la gent del meu voltant què en pensava. A mi m'és igual que hi hagi un munt de gent aliena que pensi que fer la volta al món en un any està bé, però sí m'interessa que la gent del meu voltant, amb qui em relaciono, ho pensin, per això amb el meu post dirigit a la gent que m'envolta i que, a més, no és tan fanàtica com els seguidors d'aquella noia, podria convèncer a la gent delmeu voltant del meu punt de vista. Trobo que el que vares fer és el mateix que anar a restaurant de parrilladas de carn i dir que tothom hauria de ser vegetarià: un suïcidi. Estic d'acord en que s'ha de ser sincer i dir el que un pensa, però per a tot hi ha el seu lloc i moment.
5. M'ha semblat molt interessant una cosa que dius. Quina diferència hi ha entre operar-se per canviar-se de sexe i fer-se una operació estètica? Trobes que és més lícit una cosa que l'altra? Què en trobes? Jo no n'estic molt segura. És que ja és casualitat, just avui n'he xerrat amb mon pare del tema, perquè a la televisió feien un reportatge de crítica contra les operacions estètiques. Suposo que la diferència es troba que sovint, les operacions estètiques són resultat d'un trastorn mental. Està bé voler-se posar més pit (i tampoc no acabo d'estar convençuda que això estigui bé, perquè si vols més pit i et veus millor així és perquè la societat t'ha venut la idea que tenir més pit et farà més guapa, no perquè ho pensessis tu de sempre), però normalment mai estàs conforme i en realitat no vols tenir un altre aspecte perquè no et sentis bé amb el teu cos (cosa que passa amb la gent que es canvia de sexe), sino per inseguretats.
6. Molt d'acord amb la teva conclusió.
1.Moltes estatues, pero sa que dic de en Jafuda Cresque es sa que hi ha al casc antic de Palma, aprop de ses oficines de Palma Activa. Crec que sí que ja està arreglada.
Eliminar2.Sí, això és un debat del que ja hem xerrat alguna vegada, i es pot discutir ampliament, però aquí sa qüestió no és tant si mantenir o no ses estatues; sino que sa gent prefereix dur a terme "actes visuals" (per dir-ho de qualque forma) com pintar estatues enlloc de planificar idees i propostes que ajudin a un canvi real. No podem canviar el passat ni resucitar als indigenes ni a les víctimes de violència, però es poden fer moltes coses per reduir o eliminar sa violència en general.
4.No ningú. Però això vas més lligat a sa idea de viatjar amb consciència vs viatjar per presumir/col·leccionar països... I com sa gent nomès busca brega. Jo tampoc soc de ficar-me en aquestes coses, però estam xerrant d'un grup de viatges, on (entre altres coses) ha de destacar sa diversitat... per lo que em va pareixer super falsa sa reacció de sa gent.
5.Trob que es un tema molt delicat, ja que xerram de sexualitat, i moltes coses a aquesta vida es redueixen a la sexualitat, la cuna de l'identitat i de l'origen de la vida. I precissament per ser un tema delicat, trob que no es tracta bé, perquè desfer una operació estètica és relativament fàcil en comparació a desfer una operació de canvi de sexe. Diuen que ses operacions estètiques són degudes a transtorn mentals (que no sempre, el problema es que, com a tot, nomès es xerra dels casos més heavy), però ses de canvi de sexe a què es deuen? a decisió pròpia? segur que sí, però també n'estic segura de casos que són productes de dubtes o manca d'orientació generada per el boom d'informació general. Per sort, els escasos casos que conecs han estat persones majors d'edat amb ses idees clares; però veig que cada vegada més s'intenta ampliar als preadolescents, i és que hi ha diversos casos mostrats a internet de preadolescents de EUA que opten per fer-se aquest canvi, aprofitant que encara no han acabat amb el seu desenvolupament físic, quan em sembla una aposta molt arriscada.